Guerra de desgast

Infotaula de conflicte militarGuerra de desgast
Conflicte araboisraelià
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data1 de juliol de 1967 a
7 d'agost de 1970
Coordenades29° 30′ N, 33° 50′ E / 29.500°N,33.833°E / 29.500; 33.833
Llocpenínsula del Sinaí Modifica el valor a Wikidata
ResultatIsrael controla la Península del Sinaí
Victòria israeliana al front jordà
Bàndols
Israel Israel Egipte Egipte
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Unió Soviètica[5]
Jordània Jordània
Palestina OAP
Comandants
Israel Levi Eshkol
Israel Yigal Allon
Israel Zalman Shazar
Israel Haim Bar-Lev
Israel Mordechai Hod
Israel Uzi Narkiss
Egipte Gamal Abdel Nasser
Egipte Ahmad Ismail Ali
Egipte Anwar El Sadat
Egipte Saad El Shazly
Egipte Abdul Munim Riad
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Nikolai Yurchenko
Forces
Israel 275.000 Egipte 200.000
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques 10.700–15.000[1]
Jordània 15.000[2]
Palestina 900-1.000[3][4]
Cronologia
Mapa del Canal de Suez

La Guerra de desgast (en àrab: حرب الاستنزاف, Harb al-Istinzāf; en hebreu: מלחמת ההתשה, Milhemet haHatashah) va ser una guerra limitada entre Egipte i Israel que va tenir lloc entre els anys 1967 i 1970. Va ser continuació de la Guerra dels Sis Dies, iniciada mitjançant intercanvis d'artilleria i petites incursions entre tots dos contendents al llarg de la línia d'armistici, si bé el 1969 les forces egípcies van incrementar la pressió contra les posicions israelianes. La guerra va acabar amb un alto el foc signat entre els dos països el 1970, que van mantenir les mateixes posicions que quan la guerra va començar.

El raonament del president Gamal Abdel Nasser va ser explicat pel periodista Mohamed Hassanein Heikal:

«Si l'enemic aconsegueix infligir-nos 50.000 morts en aquesta campanya, podrem anar a lluitar, perquè tenim reservistes suficients. Si tenim èxit en infligir-los 10.000 morts, inevitablement es trobaran obligats a parar de lluitar, perquè ells no tenen reservistes.»

Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van obtenir una victòria sense precedent derrotant a l'exèrcit egipci el 1967 a la Guerra dels Sis Dies, capturant la Península del Sinaí, fins al Canal de Suez, quedant en mans d'Israel. L'exèrcit d'Egipte, el més poderós del món àrab, havia estat derrotat i humiliat, quedant amb anhel de venjança. Els xocs esporàdics ocorrien al llarg de la línia d'alto el foc i el destructor israelià Eilat va ser enfonsat pels vaixells egipcis amb un míssil l'octubre de 1967. L'ONU i els dos països van intentar trobar una solució diplomàtica al conflicte amb la Jarring Mission i el Pla Rogers inútilment. La Resolució 242 del Consell de Seguretat de l'ONU va ser creada el 22 novembre 1967 sol·licitant la retirada israeliana a canvi de pau. No obstant això, els esforços diplomàtics no van poder produir cap resultat. El president Nasser tenia clar que allò que havia estat pres per la força havia de ser restaurat per la força.

Gràcies al significatiu suport d'armament del seu aliat, la Unió Soviètica,[5] Egipte va poder recuperar-se de les seves pèrdues materials de la Guerra dels Sis Dies més ràpidament del que Israel esperava. També, centenars de consellers militars soviètics van ingressar al país. La seva presència, juntament amb pilots i naus soviètiques, va amenaçar d'estendre el conflicte a una confrontació Est-Oest.

  1. Russian Aviation and Air Power in the Twentieth Century, Robin D. S. Higham, John T. Greenwood, Von Hardesty, Routledge, 1998, p.227
  2. Fruchter-Ronen, Iris «Black September: The 1970–71 Events and their Impact on the Formation of Jordanian National Identity» (en anglès). Civil wars, vol.10, n.3, 2008, pàg. 244–260.
  3. Morris, Benny. Righteous Victims: A History of the Zionist-Arab Conflict, 1881–1999. Knopf, 1999, p. 368. ISBN 978-0-679-42120-7. 
  4. Wallach, Jedua; Ayalon, Avraham; Yitzhaki, Aryeh (1980). "Operation Inferno". in Evyatar Nur. Carta's Atlas of Israel, Volume 2
  5. 5,0 5,1 Pollack, Kenneth, M.. Arabs at War: Military Effectiveness (en anglès). University of Nebraska Press, 2002, p. 93–94, 96. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search